CCOO UAB
Han passat 47 anys des que els disturbis de Stonewall marquessin un abans i un després en la presa de consciència de la comunitat. Gairebé mig segle de conquestes que no ens han de fer oblidar que la discriminació segueix instal·lada en massa estructures socials.
Aquest passat cap de setmana hem pogut assaborir algun dels èxits que ha aconseguit el col·lectiu LGTB després de dècades de dur activisme.
Qui podia imaginar fa mig segle que ciutats com Londres o Nova York estiguessin inundades per una marea arc de sant Martí que reclamava una major protecció per a la comunitat LGTB?
No obstant això, com si fos la cara oculta de la mateixa moneda, aquests dies també se’ns ha encongit l’ànima en comprovar que Istanbul ha tornat a reprimir la celebració de l’Orgull LGTB amb una salvatge repressió policial.
Com tampoc cal oblidar que tant el Pride in London com el NY Pride van voler brindar per les víctimes de l’atemptat perpetrat a Orlando, la major agressió LGTBfóbica de les últimes dècades.
Sota les normes de l’heteropatriarcat
Al nostre país, que segons l’estudi anual publicat per Ilga Europa se situa en el cinquè lloc en drets LGTB a Europa, el panorama també ofereix llums i ombres.
L’aclaparadora victòria del Partit Popular a les eleccions celebrades el 26-J suposa una dura derrota per al col·lectiu LGTB. Encara que explica la llegenda que per entendre un discurs de Mariano Rajoy cal escoltar-la a l’inrevés, la veritat és que el rebuig del partit al col·lectiu LGTB és més que obvi.
Un rebuig que ha pres mil maneres, no hi ha més que recordar el recurs de la vergonya que va impulsar el partit davant del Tribunal Constitucional per l’aprovació del matrimoni igualitari, l’última a les eleccions celebrades aquest 26J.
Dins de la campanya #SumaDerechosLGTB, La FELGTB va decidir reunir-se amb els principals partits perquè confirmessin el seu compromís amb la comunitat. Ciutadans, Units Podem i PSOE han signat tots els compromisos en matèria LGTB que se’ls reclamava, però, el Partit Popular va donar la callada per resposta.
Una situació demencial que se situa en el mateix colpidor pla que l’augment de les agressions LGTBfóbicas al llarg del 2016 o de la petició per part del PP i de VOX de retirar l’exposició del ‘Orgull de Sevilla’ per considerar-la ”obscena” i que “ofèn a la moral”.
Una lluita necessària
Situacions que ens avisen que en qüestió de drets és impossible baixar la guàrdia. L’arrel de la discriminació del col·lectiu LGTBI la trobem en l’heteropatriarcat, en el paradigma socialment impost que s’obstina a ofegar els col·lectius que viuen en els seus marges.
Les estructures socials i culturals continuen encotillant les realitats que se surten del binomi masculí-femení i heterosexual-homosexual, una situació contra la qual cal seguir combatent.
L’heteropatriarcat manté determinats privilegis que han de ser eliminats. La societat ha d’acompanyar al col·lectiu LGTB en aquesta lluita, no hem d’oblidar que el respecte a les minories és un signe de salut democràtica.
Avui 28 de juny és un dia per celebrar. Ara bé, cal celebrar amb consciència, cal convertir la bandera arc de sant Martí en un símbol polític, en una metàfora de la igualtat, la llibertat i el respecte.
Molt s’ha avançat, però la lluita per la igualtat de drets encara és necessària.
FONT: http://www.chueca.com/articulo/28j-motivos-para-seguir-reivindicando-los-derechos-del-colectivo-lgtb
