CCOO UAB
[note note_color=”#f9f7e7″]Des de la secció sindical de CCOO de la UAB endeguem un Butlletí del PDI, que intentarem que sigui mensual, amb la voluntat de fer una eina útil per a la informació, l’acció sindical i el debat.[/note]
Comissió de seguiment del MDA: cal impedir que el nou model suposi un increment de la càrrega lectiva ni l’acomiadament de professorat laboral.
Al passat Consell de Govern del 23 de gener de 2014 es va aprovar el Model de Dedicació Acadèmica (MDA) de la UAB. Aquest MDA, tot i haver estat objecte de negociació entre els agents socials i l’Equip de Govern, no ha estat aprovat per la part sindical. La pressió sindical a les meses de negociació prèvies a l’aprovació sense acord del MDA va conduir a la incorporació de diverses propostes (moltes d’elles realitzades per CCOO) que van contribuir a suavitzar i millorar un MDA encara més dur originalment.
Tot i això, amb l’excusa d’aplicar el Reial Decret 14/2012, publicat al B.O.E. el 21 d’abril de 2012 i conegut com a Decret Wert, l’Equip de Govern ha aprofitat per a modificar el sistema de còmput de les hores docents, el que de facto suposa un augment de la càrrega laboral per a la majoria del professorat de la UAB. Aquest augment de la capacitat docent del professorat suposa, de retruc, que els càlculs de plantilla de la majoria de Departaments resultin excedentaris, amb el risc d’acomiadament o no renovació d’una part important del professorat no funcionari. Sospitem que aquesta, i no un ajustament real de les tasques docents en pro d’una major qualitat de la docència, és la veritable motivació oculta darrere de la modificació del sistema de còmput docent. Aquesta sospita sembla confirmar-se amb el document de Model de Plantilla presentat pel vicerector Donaire a la darrera CPA, que analitzem a la següent noticia.
Des de Comissions Obreres, manifestem el nostre rebuig a un MDA que suposa un augment de la càrrega laboral per a pràcticament la totalitat del Professorat i que, conseqüentment, pot tenir efectes greus sobre l’estabilitat de la plantilla laboral. Davant la impossibilitat d’aturar l’aprovació d’un MDA injust, des de la part sindical es va aconseguir el compromís per part de l’Equip de Govern de crear una Comissió de Seguiment del MDA en un termini inferior als dos mesos des de l’aprovació del MDA (és a dir, abans del 23 de març de 2014).
Aquesta Comissió de Seguiment del MDA ha de tenir objectius i funcions ben diferents dels de l’actual Comissió d’Empara. Així, mentre que la Comissió d’Empara actua davant la iniciativa d’un professor que denuncia una situació laboral il•legal, la Comissió de Seguiment ha de ser com a mínim paritària entre part sindical i empresarial; actuar d’ofici (no arran d’una queixa o denúncia); i no limitar-se a investigar els casos il•legals, sinó fer un seguiment (com el seu propi nom indica) dels canvis que l’aplicació del nou MDA suposa tant als plans docents individuals dels professors com a la composició de les plantilles dels diversos Departaments que composen la UAB. Totes dues comissions, però, han de compartir una mateixa característica: han de tenir lliure accés a tota la informació relativa als plans docents per part de la UAB i dels Departaments. Aquest requisit, ja recollit a la normativa de la Comissió d’Empara, ha de quedar també clarament especificat a la normativa de creació de la nova Comissió de Seguiment, juntament amb les característiques, objectius i sistema de funcionament descrits més a dalt.
Des de Comissions Obreres, instem a l’Equip de Govern a activar de manera immediata la creació d’aquesta Comissió de Seguiment i a treballar de manera activa en l’atenció i millora tant de les condicions laborals del professorat com en la no reducció de llocs de treball docents, no només per una qüestió prioritària de drets dels treballadors sinó també pel manteniment d’un model d’Universitat pública de qualitat.
El Model de Plantilla dels Departaments: el darrer mal que ens ve.
El nou MDA aprovat en el Consell de Govern de gener va acompanyat de torna. La darrera entrega és el Model de Plantilla que el vicerector Donaire va presentar en la darrera CPA del mes de febrer. Aquest document va acompanyat d’un altre, repartit als caps de departament on hi ha per a cada departament el número de professorat fix (tenint en compte el nou model de dedicació, considerant els seus sexennis de recerca i gestió) i unes Unitats de Contractació (UC) que tindran disponibles per a contractar el curs que ve.
El nostre temor és que, de ben segur, han assignat uns recursos “econòmics” anomenats UC, molt inferiors als que fins ara hi havia (que amb € tot és més fàcil de comptar), donat que ARA l’UC va lligat a preu i a crèdits de classe en un únic concepte, que forçarà en qualsevol cas a contractar professorat amb modalitat d’UCs baixos (o amb categories baixes), i evidentment si no arribes al llindar establert, tot i baixar el tipus de plaça UC a un de més econòmic en UC’s, (o sigui A4.6, A3.6, A2.6) caldrà acomiadar. Total baixada de salaris per fer la mateixa docència en proporcions enormes (entre el 35% – 25% del sou per baixar només una escala, i si baixes dos, vés acumulant).
Cal afegir a tot això, que aquest model de plantilla en cap cas no ha estat negociat (ni tan sols se’ls ha informat) ni amb el Comitè ni amb la Junta del PDI. Exigim l’inici immediat d’un procés real de negociació previ a qualsevol intent d’aplicació per a la contractació pel curs 2014-2015.
El model de Càrrecs: aquí no es negocia res!
El Model de Càrrecs de la UAB és l’altra torna del MDA. Aquest model de càrrecs va ser aprovat en el Consell de Govern del 5 de març de 2014 (consulteu la normativa i la plantilla). Aquesta ha estat la segona entrega de la nova forma d’organitzar la nostra activitat docent després del recent aprovat Model de Dedicació Acadèmica (i anterior al Model de Plantilla dels Departaments).
Com ja és habitual, l’Equip de Govern no ha comptat per a res amb els agents socials, ni tan sols els hi ha explicat. No negociar ni amb el Comitè del PDI ni amb la Junta del PDI aquests dos models (el de Càrrecs i l de Plantilla) suposa que l’Equip de Govern ha emprès el camí equivocat menystenint els representants legals del PDI de la UAB.
Anàlisi de CCOO: I+D+i en els PGE 2014 i evolució dels pressupostos de les universitats públiques 2009-2013.
Us adjuntem dos documents que creiem molt interessants, fets públics la darrera setmana.
El primer és una anàlisi dels Pressupostos Generals de l’Estat de l’any 2014 pel que fa a la I+D+i realitzat per la Confederació Sindical de Comissions Obreres.
Menos dinero, reducción masiva de las plantillas de jóvenes investigadores y técnicos que desaparecen del sistema al término de sus contratos, laboratorios desiertos, tasas de reposición del 10% que ni siquiera se cumplen, convocatorias aplazadas cuando no anuladas, universidades y OPIs en estado de hibernación, el CDTI congelado; una nueva confirmación del peso nulo de las políticas de I+D+i en la estrategia del Gobierno.
Podeu trobar l’informe sencer aquí.
El segon és un estudi de la federació estatal d’ensenyament de l’evolució dels pressupostos a les universitats públiques des de l’any 2009 al 2013. El podeu trobar aquí.
Revista de premsa: Mentides i mitges veritats sobre l’evolució dels salaris a l’Estat Espanyol
Durant els darrers anys alguns dels economistes més prestigiosos del país (particularment els de la Fundació FEDEA) han estat denunciant els “insuportables increments de salaris”, particularment el 2009 on les estadístiques oficials indicaven un creixement del 5%. Segons aquests economistes això era degut a l’excessiva protecció dels treballadors i treballadores amb contracte fix i al fet que els sindicats (que només representarien a aquests treballadors i treballadores) practicaven una política salarial insensata. Aquest argumentari ha estat una peça clau en justificar la darrera reforma laboral que entre moltes altres coses ha significat un notable abaratiment de l’acomiadament i, sobretot, introduir mecanismes per dinamitar la negociació col·lectiva. Les patètiques declaracions del ministre Montoro assegurant al Congrés de Diputats que els salaris no queien anava en la mateixa línia.
Ara un informe del Banc d’Espanya (“Un análisis de los efectos composición sobre la evolución de los salarios”. Boletín Económico. Febrero 2014) posa les coses al seu lloc i dona la raó als economistes que havien denunciat aquesta manipulació. El pretès augment del 5% era un miratge, produït pel fet que l’enorme destrucció de llocs de treball de baixos salaris (el salari mitjà creixia simplement perquè els treballadors de salaris més alts són una proporció més elevada de la població que manté l’ocupació, un resultat de l’efecte composició). Han trobat també que en anys posteriors, la caiguda de salaris ha estat superior que la que reflecteixen les estadístiques.
Montoro i els defensors de les reformes laborals han quedat un cop més en ridícul. A un ministre que defensa interessos partidistes se l’ha de criticar. Però per a la Universitat sembla encara més preocupant que gent amb prestigi es dediqui a fer ideologia ignorant qüestions tècniques elementals i justificant polítiques que afecten a la vida de molta gent. Al final les manipulacions queden en evidència, però el mal ja està fet i, ara per ara, no sembla que es pugui arreglar.
Podeu completar la informació a: http://www.mientrastanto.org/boletin-122/notas/mitos-y-realidades-de-la-marca-espana
Revista de llibres
El col·lectiu editorial “¿que hacemos?” ha presentat el llibre “¿Qué hacemos por una educación superior al servicio de la sociedad, con recursos suficientes y de calidad frente a quienes quieren acabar con la universidad?” que ha estar escrit per Enrique J. Díez Gutiérrez, Adoración Guamán, Ana Jorge Alonso i Josep Ferrer Llop, exrector de la UPC i responsable estatal de PDI i política universitària de CCOO durant 20 anys.
Podeu trobar més informació i adquirir el llibre aquí.
Opinions per al debat
Us adjuntem un article del digital “nueva tribuna” amb la voluntat que serveixi pel debat.
Agenda
Us adjuntem la convocatòria d’una nova trobada de “Tribuna universitària” aquest cop dedicada a “Universitat, Ciència i Societat” i que compta amb la participació del professor de la UAB Arcadi Oliveres.
