CCOO UAB
La Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals (LPRL) i la Llei 54/2003 de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals estableixen el cos bàsic de garanties i responsabilitats necessàries per a assegurar un adequat nivell de protecció de la salut i la seguretat dels treballadors i de les treballadores.
La LPRL, és una norma bàsica de prevenció. que tracta de ser general quant a l’àmbit d’aplicació pretenent abastar a tots els treballadors, des del concepte clàssic de treballador per compte aliena al conjunt del personal funcionarial i estatutari. Tracta també, de ser general pel que fa als riscos contemplats, no excloent cap d’ells. I pretén ser general pel que fa a l’acció preventiva, responen als nous factors de risc i adoptant la classificació dels riscos i els seus efectes, tenint en compte l’adaptació constant i la adequació permanent a les incessants transformacions de l’organització productiva i l’evolució dels riscos.
La protecció dels treballadors davant els riscos laborals exigeix una actuació a l’empresa, en aquest cas la UAB, que va més enllà del simple compliment formal d’un conjunt predeterminat, més o menys ampli, de deures i obligacions empresarials i, encara més, la simple correcció a posteriori de situacions de risc ja manifestades.
La planificació de la prevenció des del mateix moment del disseny del projecte empresarial, l’avaluació inicial dels riscos inherents al treball i la seva actualització periòdica a mesura que s’alterin les circumstàncies, l’ordenació d’un conjunt coherent i globalitzador de mesures d’acció preventiva adequades al tipus de riscos detectats i el control de l’efectivitat d’aquestes mesures constitueixen els elements bàsics del nou enfocament en la prevenció de riscos laborals que la Llei planteja.
I, al costat de tot això, evidentment, la informació i la formació dels treballadors adreçades a un més bon coneixement, tant de l’abast real dels riscos derivats del treball com de la forma de prevenir-los i evitar-los, de manera adaptada a les peculiaritats de cada centre de treball, a les característiques de les persones que hi duguin a terme la seva prestació laboral i a l’activitat concreta que hi facin.
Des d’aquests principis s’articula el capítol 3 de la Llei, que regula el conjunt de drets i obligacions derivats o correlatius del dret bàsic dels treballadors a la seva protecció.
Però, aquesta Llei no només conté una sèrie de preceptes de caràcter molt general, sinó que estableix l’obligatorietat per als governants de desenvolupar-la a través de reglaments específics.
Fonts de consulta
Llei 31/1995 Text vigent
Llei 54/2003 Text vigent
Guia tècnica relacionada-Integració de la prevenció
Normes de desplegament reglamentari (RD) La Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL), s’estableix com un marc legal bàsic a partir del qual les normes de desplegament reglamentari aniran fixant i concretant els aspectes més tècnics de les mesures preventives, després de la consulta prèvia a les organitzacions sindicals i empresarials més representatives (arts. 5.1 i 6, LPRL). Aquesta llei ha estat desenvolupada en diversos reials decrets que estant aprovats, i en els que hi ha uns que estableixen condicions generals per a tots els sectors i altres que afectant a riscos o sectors concret. De tots aquests, destaquem:
[spoiler title=”Reglament dels Serveis de Prevenció (RD 39/1997)” style=”fancy”]
El Reglament dels Serveis de Prevenció (RSP ) fa possible la prevenció dels riscos laborals, des d’una nova perspectiva com a activitat integrada en el conjunt d’actuacions de l’empresa i en tots els nivells jeràrquics d’aquesta, a partir d’una planificació que inclogui la tècnica, l’organització i les condicions de treball, presidit tot això pels principis d’eficàcia, coordinació i participació. El RSP ha estat objecte d’una sèrie de modificacions:
- O.M. de 22 d’abril 1997 que regula el regim de funcionament de les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social, en el desenvolupament d’activitats de prevenció de riscos laborals.
- O.M. de 27 de juny 1997, en relació amb les condicions d’acreditació de les entitats especialitzades com a serveis de prevenció aliens a l’empresa, d’autorització de les persones o entitats especialitzades que pretenen desenvolupar l’activitat d’auditoria del servei de prevenció de les empreses i d’autorització de les entitats públiques o privades per a desenvolupar i certificar activitats formatives en matèria de PRL.
- RD 780/1998 que modifica les disposicions addicionals 2ona i 5a sobre l’entrada en vigor del RSP i les convalidacions de funcions i certificacions de formació equivalent .
- RD 688/2005 que modifica el règim de funcionament de les Mútues d’accidents de treball i malalties professionals com a servei de prevenció aliè afegint un segon paràgraf a l’article 22.
- RD 604/2006 pel qual es modifica diversos articles delimitant i reforçant especialment les idees d’integració de la prevenció i de la planificació.
RD 337/2010, conté les modificacions del RSP distingint dues àrees temàtiques: la dirigida a facilitar el compliment de la normativa de prevenció a les empreses, en particular per a les petites i mitjanes i, d’altra banda, les encaminades a millorar la qualitat i eficàcia dels sistemes de prevenció de riscos laborals.
Fonts de consulta
Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT)
Reial decret vigent (castellà)
Modificacions del Reial decret
Guia tècnica associada -Integració de la prevenció
[/spoiler] [spoiler title=”RD 485/1997, sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball” style=”fancy”]Aquest Reial decret estableix les disposicions mínimes per a la senyalització de seguretat i salut en el treball destinades a garantir que en els llocs de treball existeix una adequada senyalització de seguretat i salut, sempre que els riscos no puguin evitar o limitar suficientment per mitjans tècnics de protecció col·lectiva o de mesures, mètodes o procediments d’organització del treball.
Es defineix la senyalització de seguretat i salut en el treball, com una senyalització que, referida a un objecte, activitat o situació determinades, proporcioni una indicació o una obligació relativa a la seguretat o la salut en el treball mitjançant un senyal en forma de panell, un color, un senyal lluminós o acústic, una comunicació verbal o un senyal gestual, segons escaigui.
També s’estableix que serà d’aplicació en les àrees de treball, locals, vies, zones de trànsit, perills derivats de l’activitat o de la pròpia instal·lació i dels mitjans de protecció, emergència, socors i salvament en els llocs de treball, amb el fi de salvaguardar la seguretat i salut dels treballador.
Fonts de consulta
ISTAS: señalización de seguridad
[/spoiler] [spoiler title=”RD 486/1997, de disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball” style=”fancy”]Aquest Reial decret defineix els llocs de treball com les àrees del centre de treball, edificades o no, en què els treballadors han de romandre o a les quals poden accedir per raó del seu treball.
Es consideren inclosos en aquesta definició els serveis higiènics i els locals de descans, els locals de primers auxilis i els menjadors. I les instal·lacions de servei i protecció annexes als llocs de treball s’han de considerar part integrant d’aquests, a tal efecte s’entén per “instal·lacions de servei” llocs com ara sales de calderes, sales de compressors, sales de maquines d’ascensors, centres de transformació, etc. i per “instal·lacions de protecció” les destinades a protegir contra algun tipus de risc, com ara, les instal·lacions de protecció contra incendis
Aquest Reial decret estableix que l’empresari ha d’adoptar les mesures necessàries perquè la utilització dels llocs de treball no origini riscos per a la seguretat i salut dels treballadors o, si això no és possible, perquè aquests riscos es redueixin al mínim.
En qualsevol cas, els llocs de treball han de complir les disposicions mínimes establertes en aquest Reial decret pel que fa a condicions constructives (article 4, annex 1); ordre, neteja i manteniment, senyalització (article 5, annex II i RD 485/1997); instal·lacions de servei o protecció (article 6); condicions ambientals (article 7, annex III); il·luminació (article 8, i annex IV); serveis higiènics i locals de descans (article 9, annex V); i material i locals de primers auxilis (article 10, annex VI).
Fonts de consulta
[/spoiler] [spoiler title=”Reial Decret 773/1997 sobre equips de protecció individual (EPI)” style=”fancy”]El Reial decret té per objecte la regulació de les disposicions mínimes de seguretat i de salut per a l’elecció, utilització pels treballadors en el treball i manteniment dels equips de protecció individual, entesos aquests com qualsevol equip destinat a ser portat o subjectat pel treballador perquè el protegeixi d’un o diversos riscos que puguin amenaçar la seva seguretat o salut, així com qualsevol complement o accessori destinat a aquesta finalitat.
Els equips de protecció individual s’han d’utilitzar quan hi hagi riscos per a la seguretat o salut dels treballadors que no hagin pogut evitar o limitar suficientment per mitjans tècnics de protecció col·lectiva o mitjançant mesures, mètodes o procediments d’organització del treball.
En particular, en les activitats o sectors d’activitat indicades en l’annex III, pot resultar necessària la utilització dels equips de protecció individual a menys que la implantació de les mesures tècniques o organitzatives esmentades en l’apartat anterior garanteixi l’eliminació o suficient limitació dels riscos corresponents.
En aplicació del que disposa aquest Reial decret, l’empresari està obligat a determinar els llocs de treball en què s’hagi de recórrer a la protecció individual conforme al que estableix l’article 4 i precisar, per a cada un d’aquests llocs, el risc o riscos davant dels que s’ha d’oferir protecció, les parts del cos a protegir i el tipus d’equip o equips de protecció individual que hauran utilitzar; elegir els equips de protecció individual d’acord els articles 5 i 6 d’aquest Reial decret, mantenint disponible a l’empresa o centre de treball la informació pertinent sobre això i facilitant informació sobre cada equip; proporcionar gratuïtament als treballadors els equips de protecció individual que hagin d’utilitzar, reposant-los quan sigui necessari; vetllar perquè la utilització dels equips es realitzi conforme el que estableix l’article 7; i assegurar que el manteniment dels equips es realitzi conforme l’article 7 d’aquest Reial decret.
Fonts de consulta
ISTAS: equipos de protección individual
[/spoiler] [spoiler title=”Reial Decret 1215/1997, sobre la utilització segura d’equips de treball” style=”fancy”]Aquest Reial decret es pot considerar una norma marc per a la totalitat dels equips de treball, encara que el tractament que es dóna a cada tipus d’equip no és homogeni.
Els conceptes “equips de treball” i “utilització” són els que concreten l’objecte d’aquest Reial decret. A tal efecte, s’entén per equip de treball: qualsevol màquina, aparell, instrument o instal·lació utilitzat en el treball. S’inclou, entre d’altres, les màquines eina, les màquines per moure terra i altres màquines “mòbils”, les màquines per elevar càrregues, les màquines per elevar persones, els equips a pressió, els aparells a gas, els equips de soldadura, els compressors, les eines portàtils, les fotocopiadores, els retroprojectors, les eines manuals, les instal·lacions de tractament superficial, les instal·lacions de pintura, així com les instal·lacions compostes per una associació de màquines que funcionen interdependentment, etc.
Respecte la seva utilització, el terme també és ampli i inclou totes les activitats relatives a qualsevol de les fases de la vida d’un equip de treball, com ara, la posada en marxa o l’aturada, l’ús, el transport, la reparació, la transformació, el manteniment i la conservació, inclosa, en particular, la neteja.
L’avaluació dels riscos a què pot estar sotmès un treballador o treballadora al seu lloc de treball implica i inclou l’avaluació dels riscos originats pels equips de treball emprats en aquest lloc. L’avaluació dels riscos de l’equip permetrà determinar si les característiques de l’equip, la seva forma d’utilització o les característiques de seu entorn, com ara, l’espai, il·luminació, etc.
Fonts de consulta
[/spoiler] [spoiler title=”Reial Decret 487/1997, sobre les disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues que comporti riscos, especialment dorsolumbars, per als treballadors” style=”fancy”]A efectes d’aquest Reial decret s’entén per manipulació manual de càrregues qualsevol operació de transport o subjecció d’una càrrega per part d’un o diversos treballadors, com ara l’alçament, la col·locació, l’empenta, la tracció o el desplaçament que, per les seves característiques o condicions ergonòmiques inadequades, comporti riscos, especialment dorsolumbars, per als treballadors. S’inclou, en aquestes la manipulació de persones (com ara els pacients en un hospital) i la manipulació d’animals en una granja o en una clínica veterinària. També es consideren càrregues els materials que es manipulin, per exemple, per mitjà d’una grua o d’un altre mitjà mecànic, però que tot i així requereixin l’esforç humà per moure’ls o per col·locar-los en la seva posició definitiva.
En la manipulació manual de càrregues intervé l’esforç humà tant de forma directa (alçament, col·locació) com indirecta (empenta, tracció, desplaçament). També és manipulació manual transportar o mantenir la càrrega alçada. Inclou la subjecció amb les mans i amb altres parts del cos, com l’esquena, i llançar la càrrega de una persona a una altra.
Es considera que la manipulació manual de tota càrrega que pesi més de 3 kg pot comportar un potencial risc dorsolumbar no tolerable, ja que tot i ser una càrrega bastant lleugera, si es manipula en unes condicions ergonòmiques desfavorables (allunyada del cos, amb postures inadequades, molt freqüentment, en condicions ambientals desfavorables, amb sòls inestables, etc.), podria generar un risc. La manipulació manual de càrregues menors de 3 kg també podrien generar riscos de trastorns musculoesquelètics en els membres superiors deguts a esforços repetitius, però no estarien contemplats en aquest Reial decret com a tasques que generin riscos dorsolumbar.
L’empresari ha d’adoptar les mesures tècniques o organitzatives necessàries per evitar la manipulació manual de les càrregues, en especial mitjançant la utilització d’equips per al maneig mecànic d’aquestes, sigui de forma automàtica o controlada pel treballador. Quan no es pugui evitar la necessitat de manipulació manual de les càrregues, l’empresari prendrà les mesures d’organització adequades, utilitzarà els mitjans apropiats o proporcionarà als treballadors tals mitjans per reduir el risc que comporti aquesta manipulació. Amb aquesta finalitat, ha d’avaluar els riscos tenint en compte els factors que indica l’annex d’aquest Reial decret i les seves possibles efectes combinats.
Fonts de consulta
ISTAS: esfuerzo físico y postural
ISTAS: manipulacion manual de cargas
MSC. Protocol de vigilància de la salut especifica
[/spoiler] [spoiler title=”Reial Decret 488/1997, sobre les disposicions mínimes de seguretat i salut relatives al treball amb equips que inclouen pantalles de visualització” style=”fancy”]Aquest Reial decret està destinat a protegir la salut dels empleats considerats com “treballadors” usuaris d’equips amb pantalla de visualització.
En aquest sentit defineix la pantalla de visualització com una pantalla alfanumèrica o gràfica, independentment del mètode de representació visual utilitzat. El lloc de treball com el constituït per un equip amb pantalla de visualització proveït, si cas, d’un teclat o dispositiu d’adquisició de dades, d’un programa per la interconnexió persona / màquina, d’accessoris ofimàtics i d’un seient i taula o superfície de treball, així com l’entorn laboral immediat. Pel que fa al treballador o treballadora, es considera com qualsevol empleat que habitualment i durant una part rellevant del seu treball normal utilitzi un equip amb pantalla de visualització.
La protecció de la salut dels empleats, a efectes del Reial decret, està relacionada amb els riscos associats a la utilització efectiva d’aquests equips principalment els trastorns musculoesquelètics, els problemes visuals i la fatiga mental. La probabilitat d’experimentar tals trastorns està relacionat directament amb la freqüència i durada dels períodes de treball davant la pantalla, així com amb la intensitat i grau d’atenció requerit per la tasca. Al costat d’aquests factors intervenen altres, com la possibilitat que l’operador pugui seguir el seu ritme de feina i de fer pauses.
A tal efecte, l’empresari ha d’avaluar els riscos per a la seguretat i salut dels treballadors, tenint en compte en particular els possibles riscos per a la vista i els problemes físics i de càrrega mental, així com el possible efecte afegit o combinat dels mateix.
Així l’avaluació es realitzarà prenent en consideració les característiques pròpies del lloc de treball i les exigències de la tasca i entre aquestes, especialment, el temps mitjà d’utilització diària de l’equip; el temps màxim d’atenció continuada a la pantalla requerit per la tasca habitual; i el grau d’atenció que exigeixi aquesta tasca.
Fonts de consulta
ISTAS: trabajo con pantallas de visualización de datos
MSC. Protocolos de vigilancia sanitaria especifica de los trabajadores
INSHT Notas técnicas de prevención (NTP)
NTP 678: Pantallas de visualización: tecnologías (I)
NTP 694: Pantallas de visualización: tecnologías (II)
NTP 139. El trabajo con pantallas de visualización.
[/spoiler] [spoiler title=”Reial Decret 664/1997, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics durant el treball” style=”fancy”]El Reial decret defineix els agents biològics com els microorganismes, incloent-hi els genèticament modificats, els cultius cel·lulars i endoparàsits humans, susceptibles d’originar qualsevol tipus d’infecció, al·lèrgia o toxicitat.
Els agents biològics es classifiquen, en funció de la seva gravetat i possible perill tant en el treballador/a com en la col·lectivita , en quatre grups:
a) Agent biològic del grup 1: aquell que és poc probable que causi una malaltia a l’home.
b) Agent biològic del grup 2: aquell que pot causar una malaltia a l’home i pot suposar un perill per als treballadors, que és poc probable que es propagui a la col·lectivitat i del qual existeix generalment una profilaxi o un tractament eficaç.
c) Agent biològic del grup 3: aquell que pot causar una malaltia greu a l’home i presenta un perill seriós per als treballadors, amb risc que es propagui a la col·lectivitat i del qual existeix generalment una profilaxi o un tractament eficaç.
d) Agent biològic del grup 4: aquell que causa una malaltia greu a l’home i suposa un perill seriós per als treballadors, amb moltes probabilitats que es propagui a la col·lectivitat i del qual no existeix generalment una profilaxi o un tractament eficaç.
Respecte l’avaluació de riscos s’estableix que identificats un o més riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics durant el treball, es procedirà, per a aquells que no s’hagin pogut evitar, a avaluar els mateixos determinant la naturalesa, el grau i durada de l’exposició dels treballadors. Quan es tracti de treballs que impliquin l’exposició a diverses categories d’agents biològics, els riscos s’avaluaran basant-se en el perill que suposen tots els agents biològics presents.
Fonts de consulta
MSC. Protocolo de vigilancia sanitaria especifica
[/spoiler] [spoiler title=”Reial Decret 665/1997, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents cancerígens durant el treball” style=”fancy”]Aquest Reial Decret, modificat pel RD 1124/2000 i el RD 349/2003, que amplia l’àmbit d’aplicació al agents mutagènics, té per objecte la protecció dels treballadors contra els riscos per la salut i la seguretat derivats o que puguin derivar de l’exposició a agents cancerígens o mutàgens durant el treball, així com la prevenció d’aquests riscos
A efectes d’aquest Reial decret, s’entén per agent cancerigen o mutagen, una substància que compleixi els criteris per a la seva classificació com a cancerigen de 1a. o 2ona. categoria o mutagen de 1a. ª o 2ona. categoria, establerts en la normativa vigent relativa a notificació de substàncies noves i classificació, envasament i etiquetatge de substàncies perilloses: un preparat que contingui alguna de les substàncies esmentades en l’apartat anterior, que compleixi els criteris per classificar com a cancerigen o mutagen, establerts en la normativa vigent sobre classificació, envasament i etiquetatge de preparats perillosos.
D’acord a aquest Reial Decret l’empresari té l’obligació de substituir, en la mesura que sigui tècnicament possible, els agents cancerígens o mutàgens per altres no perillosos o que ho siguin en menor mesura.
Fonts de consulta
ISTAS: cancerígenos y mutágenos
GENCAT. Full monogràfics: agents cancerígens o mutàgens
MSC. Protocolos de vigilancia sanitaria especifica
[/spoiler] [spoiler title=”Reial Decret 374/2001, sobre la protecció de la salut i seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb els agents químics en el treball” style=”fancy”]Aquest Reial decret estableix les disposicions mínimes per a la protecció dels treballadors contra els riscos derivats o que puguin derivar de la presència d’agents químics en el lloc de treball o de qualsevol activitat amb agents químics.
Als efectes d’aquesta Reial decret es defineix l’agent químic com qualsevol element o compost químic, per si sol o barrejat, tal com es presenta en estat natural o és produït, utilitzat o abocat, inclòs l’abocament com a residu, en una activitat laboral, s’hagi elaborat o no de manera intencionada i s’hagi comercialitzat o no. L’exposició a un agent químic la defineix com la presència d’un agent químic en el lloc de treball que implica el contacte de aquest amb el treballador, normalment per inhalació o per via dèrmica. El perill com la capacitat intrínseca d’un agent químic per causar dany. I el risc com la possibilitat que un treballador pateixi un determinat dany derivat de l’exposició a agents químics. Per qualificar un risc des del punt de vista de la seva gravetat, es valoraran conjuntament la probabilitat que es produeixi el dany i la severitat.
El Reial decret estableix que l’empresari ha de determinar, en primer lloc, si hi ha agents químics perillosos en el lloc de treball. Si és així, s’han d’avaluar els riscos per a la salut i la seguretat dels treballadors, originats pels agents esmentats, de conformitat amb l’article 16 de la LPRL i el RSP (secció 1a del capítol II). Aquesta avaluació ha d’incloure totes les activitats, així com les de manteniment o reparació, la realització de les quals pugui suposar un risc per a la seguretat i la salut dels treballadors, per la possibilitat que es produeixin exposicions d’importància o per altres raons, encara que s’hagin pres totes les mesures tècniques pertinents.
Quan els principis generals per a la prevenció dels riscos per a la salut i la seguretat dels treballadors en feines en què hi hagi activitat amb agents químics perillosos, indica la seva eliminar o reduir al mínim. També determina quan s’han de prendre mesures específiques de prevenció i protecció. I si l’avaluació de riscos posa de manifest l’existència d’un risc per a la salut dels treballadors, l’empresari ha de dur a terme una vigilància de la salut d’aquests treballadors, de conformitat a l’article 22 de la Llei de prevenció de riscos.
Fonts de consulta
ISTAS: agentes químicos peligrosos
ISTAS: lista negra de sustancias químicas
ISTAS: Principios de actuación
ISTAS. Guia: la prevención del riesgo químico en el lugar de trabajo
GENCAT. Full monogràfic: agents químics
MSC. Protocolos de vigilancia sanitaria especifica
[/spoiler] [spoiler title=”Reial Decret 614/2001, sobre disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors enfront del risc elèctric” style=”fancy”]L’objectiu d’aquest Reial decret és actualitzar la normativa aplicable als treballs amb risc elèctric, alhora que es procedeix a la derogació del capítol VI de l’Ordenança general de seguretat i higiene en el treball, aprovada mitjançant Ordre de 9 de març de 1971, substituint-lo per una regulació acord amb el nou marc legal de prevenció de riscos laborals.
Aquest reial decret serà d’aplicació a les instal·lacions elèctriques dels llocs de treball i a les tècniques i procediments per treballar-hi en elles o a la seva rodalia.
L’empresari ha d’adoptar les mesures necessàries perquè de la utilització o la presència de l’energia elèctrica als llocs de treball no derivin riscos per a la salut i la seguretat dels treballadors o, si això no és possible, perquè aquests riscos es redueixin al mínim. L’adopció d’aquestes mesures s’ha de basar en l’avaluació dels riscos que preveuen l’article 16 dela LPRLi la secció 1a del capítol II del RSP.
En qualsevol cas, a l’efecte de prevenir el risc elèctric, s’ha de tenir en compte les característiques, la forma d’utilització i el manteniment de les instal·lacions elèctriques dels llocs de treball han de complir el que estableix l’article 3 d’aquest Reial decret i, en particular, el tipus d’instal·lació elèctrica d’un lloc de treball, i les característiques dels seus components s’han d’adaptar a les condicions específiques del mateix lloc, de l’activitat que s’hi du a terme i dels equips elèctrics (receptors) que s’hi utilitzen.
Als llocs de treball només es poden utilitzar equips elèctrics per als quals el sistema o el mode de protecció previstos pel seu fabricant sigui compatible amb el tipus d’instal·lació elèctrica existent.
Fonts de consulta
Continguts relacionats
Reglament electrotècnic per a baixa tensió Reial decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s’aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat el línies elèctriques d’alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-LAT 01 a 09
[/spoiler] [spoiler title=”Reial Decret 783/2001, pel qual aprova el reglament sobre protecció sanitària contra radiacions ionitzants” style=”fancy”]El Reial decret té per objecte establir les normes relatives a la protecció dels treballadors i dels membres del públic contra els riscos que resulten de les radiacions ionitzants, d’acord amb la Llei 25/1964, de 29 d’abril, sobre energia nuclear.
Aquest Reglament s’aplica a totes les pràctiques que impliquin un risc derivat de les radiacions ionitzants que procedeixin d’una font artificial, o bé d’una font natural de radiació quan els radionúclids naturals són o han estat processats per les seves propietats radioactives, físsils o fèrtils, a saber:
a) L’explotació de minerals radioactius, la producció, el tractament, la manipulació, la utilització, la possessió, l’emmagatzemament, el transport, la importació, l’exportació, el moviment intracomunitari i l’eliminació de substàncies radioactives.
b) L’operació de qualsevol equip elèctric que emeti radiacions ionitzants i que contingui components que funcionin a una diferència de potencial superior a 5 kV.
c) La comercialització de fonts radioactives i l’assistència tècnica d’equips que incorporin fonts radioactives o siguin productors de radiacions ionitzants.
d) Qualsevol altra pràctica que l’autoritat competent, per raó de la matèria, amb l’informe previ del Consell de Seguretat Nuclear, consideri oportú de definir.
Fonts de consulta
MSC. Protocolos de vigilancia sanitaria especifica
Continguts relacionats
REIAL DECRET 229/2006, de 24 de febrer, sobre el control de fonts radioactives encapsulades d’alta activitat i fonts òrfenes. («BOE» 50, de 28-2-2006.)
INSTRUCCIÓN IS-08, de 27 de julio de 2005, del Consejo de Seguridad Nuclear, sobre los criterios aplicados por el Consejo de Seguridad Nuclear para exigir, a los titulares de las instalaciones nucleares y radiactivas, el asesoramiento específico en protección radiológica.
[/spoiler] [spoiler title=”Reial Decret 681/2003, sobre protecció de la salut i la seguretat dels treballadors exposats a riscos derivats d’atmosferes explosives en el lloc de treball” style=”fancy”]Aquest Reial decret és d’aplicació a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors que puguin estar exposats a riscos derivats d’atmosferes explosives en el lloc de treball.
Als efectes d’aquest Reial decret s’entén, per atmosfera explosiva la mescla amb l’aire, en condicions atmosfèriques, de substàncies inflamables en forma de gasos, vapors, boires o pols, en què, després d’una ignició, la combustió es propaga a tota la mescla no cremada.
Per tal de prevenir les explosions, de conformitat amb l’article 15.1 de la Llei de prevenció de riscos laborals, i de proporcionar una protecció contra les explosions, l’empresari ha de prendre mesures de caràcter tècnic i/o organitzatiu en funció del tipus d’activitat, seguint un ordre de prioritats i de conformitat amb els principis bàsics següents: impedir la formació d’atmosferes explosives o, quan la naturalesa de l’activitat no ho permeti, evitar la ignició d’atmosferes explosives i atenuar els efectes perjudicials d’una explosió de manera que es garanteixi la salut i la seguretat dels treballadors.
Quan sigui necessari, aquestes mesures s’han de combinar o s’han de completar amb mesures contra la propagació de les explosions. S’han de revisar periòdicament i, en qualsevol cas, sempre que es produeixin canvis significatius.
En compliment de les obligacions que estableixen els articles 16 i 23 de la Llei de prevenció de riscos laborals i la secció 1a del capítol II del Reglament dels serveis de prevenció, l’empresari ha d’avaluar els riscos específics derivats de les atmosferes explosives, tenint en compte, almenys:
a) Realitzar una avaluació de Riscos de Explosió.
b) Classificar en zones les àrees on poden formar atmosferes explosives.
c) La probabilitat de la presència i activació de focus d’ignició, incloses les descàrregues electrostàtiques.
d) Garantir, en aquestes àrees, l’aplicació de les disposicions mínimes destinades a millorar la seguretat i la protecció.
e) Elaborar un document de protecció contra explosions.
f) Coordinar l’aplicació de totes les mesures relatives a la seguretat i salut dels treballadors quan en un mateix lloc de treball concorrin treballadors de diferents empreses.
g) Senyalitzar els accessos a les àrees on es puguin formar atmosferes explosives
Els riscos d’explosió s’han d’avaluar globalment. En l’avaluació dels riscos d’explosió s’han de tenir en compte els llocs que, mitjançant obertures, estiguin o puguin estar en contacte amb llocs on es puguin crear atmosferes explosives.
Fonts de consulta
INSHT Notas técnicas de prevención (NTP)
NTP 876: Evaluación de los riesgos específicos derivados de las atmósferas explosivas (ATEX)
[/spoiler] [spoiler title=”Reial Decret 1311/2005, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors davant els riscos derivats o que puguin derivar de l’exposició a vibracions mecàniques” style=”fancy”]Aquest Reial decret té per objecte establir les disposicions mínimes per a la protecció dels treballadors davant els riscos per a la seva seguretat i la seva salut derivats o que puguin derivar de l’exposició a vibracions mecàniques. Sent d’aplicació a les activitats en què els treballadors estiguin o puguin estar exposats a riscos derivats de vibracions mecàniques com a conseqüència del seu treball.
A efectes d’aquest Reial decret s’entén per vibració transmesa al sistema mà-braç, la vibració mecànica que, quan es transmet al sistema humà de mà i braç, suposa riscos per a la salut i la seguretat dels treballadors, en particular, problemes vasculars, d’ossos o d’articulacions, nerviosos o musculars; i vibració transmesa al cos sencer, a la vibració mecànica que, quan es transmet a tot el cos, comporta riscos per a la salut i la seguretat dels treballadors, en particular, lumbàlgies i lesions de la columna vertebral.
El Reial Decret 330/2009, en la seva disposició transitòria única modifica el Reial decret 1311/2005, en els termes que quan s’utilitzin equips de treball posats a disposició dels treballadors abans del 6 de juliol de 2007 i que no permetin respectar els valors límit d’exposició tenint en compte els últims avenços de la tècnica i / o de la posada en pràctica de mesures d’organització, les obligacions que preveu l’article 5.3 no són aplicables, en els termes d’article 9 de la Directiva 2002/44/CE, del Parlament Europeu i de Consell, de 25 de juny de 2002, sobre les disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a l’exposició dels treballadors als riscos derivats dels agents físics (vibracions), fins al 6 de juliol de 2010 i, en el cas particular dels equips utilitzats en els sectors agrícola i silvícola, fins al 6 de juliol de 2012.
L’INSHT, com a òrgan cientificotècnic especialitzat de l’Administració General de l’Estat, en l’exercici de la seva funció d’investigació, estudi i divulgació en matèria de prevenció de riscos laborals de conformitat amb l’article 8 de LPRL, haurà de realitzar abans del 31 desembre 2011 estudis tècnics especialitzats en matèria de vibracions mecàniques en els sectors agrícola i silvícola, tenint en compte l’estat de la tècnica i l’experiència obtinguda en altres estats.
Fonts de consulta
INSHT: evaluación de las vibraciones mecanicas
INSHT Notas técnicas de prevención (NTP)
NTP 839: Exposición a vibraciones mecánicas. Evaluación del riesgo
NTP 792: Evaluación de la exposición a la vibración mano-brazo. Evaluación por estimación
[/spoiler] [spoiler title=”Reial Decret 286/2006, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició al soroll” style=”fancy”]Aquest Reial decret té per objecte, establir les disposicions mínimes per a la protecció dels treballadors contra els riscos per a la seva seguretat i la seva salut derivats o que puguin derivar de l’exposició al soroll, en particular els riscos per a l’audició. Les disposicions d’aquest Reial decret s’apliquen a les activitats en què els treballadors estiguin o puguin estar exposats a riscos derivats del soroll com a conseqüència de la seva feina.
Regula les disposicions encaminades a evitar o a reduir l’exposició, de manera que els riscos derivats de l’exposició a soroll s’eliminin a l’origen o es redueixin al nivell més baix possible, i inclou l’obligació empresarial d’establir i executar un programa de mesures tècniques i organitzatives destinades a reduir l’exposició al soroll, quan es sobrepassin els valors superiors d’exposició que donen lloc a una acció; determina els valors límit d’exposició i els valors d’exposició que donen lloc a una acció, especificant les circumstàncies i condicions en què es pot utilitzar el nivell d’exposició setmanal en lloc del nivell d’exposició diària per avaluar els nivells de soroll a què els treballadors estan exposats
Preveu diverses especificacions relatives a l’avaluació de riscos, establint, en primer lloc l’obligació que l’empresari efectuï una avaluació basada en el mesurament dels nivells de soroll, i incloent una relació dels aspectes als que l’empresari haurà de prestar especial atenció en avaluar els riscos. Inclou disposicions específiques relatives a la utilització pels treballadors d’equips de protecció individual i especifica que els treballadors no han d’estar exposats en cap cas a valors superiors al valor límit d’exposició
També recull dos dels drets bàsics en matèria preventiva, com són la necessitat de formació i d’informació dels treballadors, així com la forma d’exercir els treballadors el seu dret a ser consultats i a participar en els aspectes relacionats amb la prevenció; s’estableixen disposicions relatives a la vigilància de la salut dels treballadors en relació amb els riscos per exposició a soroll.
Fonts de consulta
MSC. Protocolos de vigilancia sanitaria especifica
INSHT Notas técnicas de prevención (NTP)
NTP 638: Estimación de la atenuación efectiva de los protectores auditivos
NTP 503: Confort acústico: el ruido en oficinas
NTP 287: Hipoacusia laboral por exposición a ruido: Evaluación clínica y diagnóstico
NTP 270: Evaluación de la exposición al ruido. Determinación de niveles representativos
NTP 193: Ruido: vigilancia epidemiológica de los trabajadores expuestos
NTP 156: Protectores auditivos. Atenuación en dB A (actualización)
[/spoiler] [spoiler title=”RD 171/2004, pel qual es desenvolupa l’article 24 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, en matèria de coordinació d’activitats empresarials” style=”fancy”]Aquest Reial decret té per objecte el desplegament de l’article 24 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, referit a la coordinació de activitats empresarials. Les disposicions que s’estableixen tenen el caràcter de normes mínimes per a la protecció de la seguretat i salut dels treballadors en els supòsits de coordinació d’activitats empresarials.
Als efectes del que estableix aquest Reial decret, s’entén per:
a. Centre de treball: qualsevol àrea, edificada o no, en què els treballadors hagin romandre o a la qual hagin d’accedir per raó del seu treball.
b. Empresari titular del centre de treball: la persona que té la capacitat de posar a disposició i gestionar el centre de treball.
c. Empresari principal: l’empresari que contracta o subcontracta amb altres la realització d’obres o serveis corresponents a la pròpia activitat d’aquell i que es desenvolupen en el seu propi centre de treball.
La coordinació d’activitats empresarials per a la prevenció dels riscos laborals ha de garantir el compliment dels següents objectius:
a) L’aplicació dels principis de l’acció preventiva establerts en l’article15 de la llei de prevenció de riscos laborals per les empreses concurrents en el centre de treball.
b) L’aplicació correcta dels mètodes de treball per les empreses concurrents en el centre de treball.
c) El control de les interaccions de les diferents activitats que es desenvolupen en el centre de treball.
d) L’adequació entre els riscos que hi hagi en el centre de treball que puguin afectar els treballadors de les empreses concurrents.
També regula la concurrència d’activitats empresarials en un mateix centre de treball i defineix en diversos paràgrafs del seu articulat les responsabilitats de l’empresari en aquesta matèria. Així doncs, depenent dels supòsits de coordinació, les responsabilitats poden ser diverses:
1. Quan en un mateix centre de treball desenvolupin activitats treballadors de dues o més empreses, hauran de cooperar en l’aplicació de la normativa sobre prevenció de riscos laborals i establir els mitjans de coordinació que siguin necessaris per a la protecció i prevenció de riscos laborals i la informació d’aquests als seus respectius treballadors.
2. L’empresari titular del centre de treball adoptarà les mesures necessàries perquè els altres empresaris que desenvolupin activitats en el seu centre de treball rebin la informació i les instruccions adequades, en relació amb els riscos existents en el centre de treballi amb les mesures de protecció i prevenció corresponents, així com sobre les mesures d’emergència a aplicar, perquè les traslladin als seus respectius treballadors.
3. Les empreses que contracten o subcontracten amb altres la realització d’obres o serveis corresponents a la seva mateixa activitat i que es desenvolupen en els seus propis centres de treball hauran de vigilar el compliment per part dels contractistes i subcontractistes de la normativa de prevenció de riscos laborals.
Fonts de consulta
Contiguts relacionats
Reial decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.
C.T. 39/2004. Criteri Tècnic sobre la presència de recursos preventius a requeriment de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
[/spoiler]
