CCOO UAB
Perquè volen que eliminem la convocatòria interna als concursos?
Després de molt temps on gairebé no sortien places a concurs, aquest 2017 sembla que comencen a cobrir-se algunes de les moltes que tenim pendents. Al mateix temps, i des de diferents instàncies s’està posant en dubte l’actual estructura de concursos, mirant de difuminar la fase de convocatòria interna regulada pel nostre conveni.
A finals de setembre de l’any passat l’Àrea de Personal d’Administració i Serveis va plantejar la possibilitat que els treballadors temporals de capítol VI poguessin participar en la fase interna dels concursos. Una posició que va avalar amb un informe del gabinet jurídic de la UAB on, després de diverses giragonses, s’optava per a la creació d’una nova fase intermèdia entre les actuals convocatòries interna (trasllat, reincorporació d’excedències i finalment promoció) i pública, on podria concórrer el personal indefinit no fix que no ha accedit a la universitat tal com estableix l’apartat 4 del vigent 6é Conveni.
El mes passat, els companys/es d’una secció sindical van fer difusió d’un informe encarregat a un altre gabinet jurídic on s’argumenta que tot el personal temporal (sense antiguitat mínima) de qualsevol universitat pública catalana pot participar en tots els concursos en la fase interna: per tant el seu informe avala que algú podria ser contractat per una substitució de quinze dies i el mateix dia que signa el contracte temporal es podria presentar a una plaça de la RLT en la fase interna (ja sabem que l’antiguitat és un aspecte rellevant només en els casos de trasllat de la mateixa especialitat). Tampoc caldria cap formalitat en l’accés al contracte temporal: com que l’article 22 del conveni estableix que aquest personal ha de ser contractat respectant els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, s’ha de considerar que s’ha fet així i, si no ho és, una vegada superat un període de reclamació pertinent ho hem d’acceptar sí o sí; per tant, si qualsevol gerent crida a algú directament del INEM, és igual que si s’ha superat una convocatòria pública. Evidentment, aquest PAS que pot guanyar un concurs en la fase interna no genera cap vacant de la RLT a la que pugui optar cap altre treballador/a.
Aquesta proposta creiem que obre la porta a una extinció a la pràctica de la fase interna dels concursos: si ha de sortir a concurs una plaça de la RLT i la Universitat vol que es pugui presentar a la fase interna algú que no està en plantilla, només li ha de fer un contracte temporal exprés; no cal ni tan sols que sigui a la mateixa universitat, perquè el conveni ja garanteix el dret de trasllat entre diferents universitats. Sembla difícil entendre que es defensi una posició d’aquest tipus. Que ho faci la direcció de la universitat ja sembla més coherent.
Amb aquest sistema, i amb els actuals impediments legals, la gerència té tota la capacitat d’absorbir les places de la RLT que vulgui i convocar només aquelles excepcionals amb un perfil específic per resoldre el problema de quatre companys de les àrees centrals i no per resoldre el problema de la estructuralitat de tot el col·lectiu. Un altre problema és que la majoria dels perfils de cap VI són molt específics i poc estàndard i això dóna més marge a la part institucional a crear només aquelles places ad hoc per qui ells vulguin.
A CCOO pensem que hem pogut avançar força en l’estabilització del personal temporal de capítol I, però que anem massa endarrerits en capítol VI, malgrat que amb la nostra insistència hem aconseguit que una mica més de 100 persones hagin passat de tenir contracte temporal a indefinit durant l’últim any. Pel que fa a l’accés a les places de RLT d’aquests treballadors, és fonamental el reconeixement del caràcter estructural de moltes de les feines que ara desenvolupen (no es tracta de més gent barallant-se per les mateixes engrunes, sinó de tenir una plantilla real). En aquest sentit entenem que cal estendre la lògica de l’acord del 2006 -que permetia als treballadors indefinits no fixos de capítol VI presentar-se a la seva plaça quan aquesta s’incorporés a la RLT- i afavorir a les persones que ja han superat una prova pública, que segurament són la majoria del col·lectiu.
Fins ara tot el Comitè estava d’acord en el fet que el tema central era l’estructuralització i no voldríem que ningú passes a considerar-ho irrellevant perquè ha trobat “una altra solució”. Si volem aconseguir que el número més gran possible dels TSR puguin veure reconegut el caràcter estructural de la seva feina, i tenir una opció real a optar a la seva plaça, no podem renunciar a incorporar-les a la RLT amb la fal·làcia que es podran presentar a les places de SLIPI o de tècnics informàtics, ja que la majoria dels seus perfils ni tal sols coincideixen amb els estàndards de l’actual RLT.
A l’últim Claustre ordinari la Rectora va reconèixer que la negociació de capítol VI no podia esperar més temps. Estem més que d’acord i volem veure resultats. Us mantindrem informats de com evoluciona el tema.
Proposta d’acord per al reconeixement i progrés professional del personal de l’àmbit de laboratoris
Com ja heu pogut observar a la darrera acta del Comitè del mes de gener, vam acordar per àmplia majoria la proposta d’acord per al reconeixement i progrés professional del personal de l’àmbit de laboratoris. L’objectiu de la proposta resideix en reconèixer les tasques de categoria superior realitzades durant els darrers anys, per la gran majoria de tècniques i tècnics de laboratori.
Tal com va demanar, vam tractar-ho a la comissió negociadora del passat 27 de febrer. D’entrada el Vicerector de Personal va tirar pilotes fora, al·legant que no hi havia diners per a fer-hi font i que en tot cas es podia valorar la inclusió del personal a la futura carrera professional.
Gairebé se’ns escapa el riure quan ho va dir… no cal que us recordem que la majoria d’equips de govern que han promès solucionar les mancances de la plantilla via carrera professional, cap ha tingut el valor de presentar-la. Per tant ja els hi vam dir que de carrera professional en parlem quan vulguin, però el primer i més important, és tenir a la plantilla reconeguda.
Per tant, tornem a recordar al Vicerector i a tot l’Equip de Govern, que des de CCOO i des del Comitè seguirem defensant sense descans que la feina ben feta s’ha de pagar com toca, i en aquesta línia proposarem a la resta de membres del Comitè la convocatòria d’una assemblea amb el col·lectiu, a poder ser, abans de marxar de vacances de setmana santa.
Recuperació de la paga extra 2012
Us podem traslladar que el personal funcionari i laboral de la Generalitat de Catalunya, ja ha estat informat que a la nòmina del mes d’abril percebrà la tercera part de la paga extra del 2012 que resta pendent de percebre tots els empleats públics. El percentatge d’aquest pagament es fixa en un 34,42%, i el quart i últim pagament està previst pel 2018.
Per altra banda resta pendent fer el pagament de les parts meritades de les pagues extres del 2013 i 2014, que ascendeixen a un retorn del 16,67% i un 8,33% respectivament i que s’han guanyat merescudament per sentència del Tribunal Suprem. Ja us podem informar que el personal laboral de la Generalitat ho percebrà a la nòmina d’aquest mes de Març.
Des de CCOO exigim al Vicerector del PAS i al Gerent que ens informin, que es posin les piles i ens garanteixin que les treballadores i treballadors de la UAB ho percebrem en els mateixos períodes de pagament que els empleats de la Generalitat.
23 de Març: Jornada de Lluita!
El dijous 23 de març des de CCOO i UGT hem treballat per establir una nova jornada de lluita i reivindicació a favor de l’ocupació, els salaris dignes i la recuperació dels drets socials. Si voleu llegir el manifest i ampliar la informació podeu punxar aquí.
