4 anys de propostes, mobilitzacions i acords.

Desprès de quatre anys és hora de fer balanç i des de CCOO ho fem amb el convenciment de que hem aconseguit establir en el conjunt del Comitè d’Empresa una dinàmica de propostes realistes i treballades, realitzades sota el principi de la unitat d’acció, de la comunicació amb els treballadors, i de les mobilitzacions sempre que ha calgut, que ha donat els seus fruits.

Els primer mesos del Comitè van estar centrats, amb el PAS laboral i funcionari de la resta d’universitats publiques catalanes, en una batalla per aconseguir el pagament d’un 2% de recuperació del poder adquisitiu corresponent a l’any 2003 que, desprès de diverses assemblees i mobilitzacions, va quedar consolidat a les nostres nòmines a partir del novembre del 2003.

Al mateix temps vam començar a elaborar propostes i negociar amb l’Equip de Govern per aconseguir signar un bon acord de compliment de l’article 28 del IV Conveni. Vam trigar gairebé nou mesos, però vam aconseguir que l’Equip de Govern destinés més d’un milió d’euros al PAS laboral, que el 85% de la plantilla  tingués un increment de sou, eliminar les diferències retributives entre treballadors d’una mateixa professió i reduir el ventall de nivells salarials.  Des del punt de vista del conjunt del PAS laboral és el millor acord aconseguit als últims 20 anys i ha permès al mateix temps tenir una estructura salarial més racional i recuperar el poder adquisitiu perdut els anys anteriors.

A banda d’això, la signatura de l’acord de l’article 28 va permetre acabar amb la discriminació de que uns treballadors percebien el plus de toxicitat i perillositat i uns altres de la mateixa categoria professional, no. La sentència als tribunals, que va donar la raó a la secció sindical de CCOO, va obrir la porta a l’acord definitiu de generalització i integració de l’import dels tòxics al complement de Lloc de Treball.

Igualment, aquest acord va suposar que, per primer cop, els treballadors de capítol VI percebéssim un complement de lloc de treball, que es va traduir en un increment del  sou en uns 1200 € anuals.

Malauradament la dinàmica d’acords que havíem encetat amb l’Equip de Govern, amb la signatura de l’article 28, no va tenir continuïtat. Fins i tot es van qüestionar acords vigents, com el del plus campus, pel que vam haver d’impulsar una mobilització de tot el PAS de la UAB per que es pagués l’import del plus menjador corresponent tal i com s’estableix en el IV Conveni Col•lectiu.

Desprès del canvi de la gerència es va obrir la porta a una nova etapa de negociació amb l’Equip de Govern que es va concretar en dos temes cabdals. La reducció de la precarietat i l’establiment d’un acord de jubilació parcial.
Pel que fa a la precarietat, és el primer cop que el PAS laboral aconsegueix pactar l’establiment d’una sèrie de “pools” que significa que les eventualitats (substitucions, reforços, etc.) es cobreixen amb personal amb contracte indefinit, i amb els mateixos drets que la resta de la plantilla. Al mateix temps s’ha acordat un sistema de detecció de places estructurals i de falsos autònoms. Tot plegat va significar l’estabilització directa de prop de 50 treballadores i treballadors i l’establiment de mecanismes que permeten contenir la temporalitat del Capítol I en cotes clarament més baixes que les existents fins a aquell moment.

L’acord de jubilació parcial és el primer d’aquest tipus que s’estableix a l’àmbit de les universitats públiques d’arreu de l’Estat. Permet que els treballadors es jubilin cinc anys abans, mantenint una prestació mínima d’un mes i mig de feina a l’any i garantint que els substituiran treballadors amb contracte indefinit i a jornada complerta. A hores d’ara ja s’han jubilat parcialment tots els treballadors que ho han sol•licitat, més d’una dotzena, i ho hem fet mantenint tots els llocs de treball amb la mateixa qualitat de contractació.

Al mateix temps que vam arribar a aquests dos acords, també vam aconseguir tancar uns altres d’abast més limitat, però no per això menys importants, com l’eliminació del grup IV a l’àmbit de laboratoris, l’increment del plus de festius, i l’aplicació al PAS laboral de les unitats docents del mateix complement de polivalència que reben els funcionaris.

Als últims temps, la Gerència s’ha negat a negociar, durant mesos, cap de les propostes del Comitè d’empresa i  ni tan sols s’ha compromès a complir els acords preexistents, com el d’anàlisi dels SIDs. Al mateix temps s’han aplicat unes “noves mesures” sense cap negociació amb el agents socials, fet que ens ha portat a una mobilització massiva i unitària el passat 8 de febrer. Sembla que estem començant a redreçar la situació, aconseguint l’aplicació al PAS laboral de la llei de conciliació de la Generalitat i el compliment real de l’acord de Consell de Govern d’estabilització del personal Capítol VI amb més de cinc anys de contracte.

Han estat, doncs, quatre anys que ens han servit per avançar en les condicions de treball del PAS laboral de la UAB, i també per millorar en la dinàmica unitària del Comitè i la comunicació entre aquest i el conjunt de treballadores i treballadors.

Hem demostrat que la unitat d’acció entre tots els sindicats és el millor principi per avançar, i els fruits són tots aquests acords que esmentem. Les nostres iniciatives i propostes s’han pogut realitzar en base a aquest principi d’unitat d’acció.

Des del Comitè hem convocat al voltant de unes trenta assemblees de tot tipus durant aquests quatre anys i els delegats de CCOO hem assumit també la feina de elaborar puntualment les actes dels plenaris del Comitè, encara que aquesta funció correspongués a altres companys.

Creiem que la unitat i la participació són elements imprescindibles en la feina sindical i que la elaboració i la mobilització son les eines fonamentals per continuar avançant en les nostres condicions de treball.