Els treballadors no som una mercaderia

La UAB torna a disminuir la plantilla de treballadors de reprografia.

Un cop més la UAB menysprea a les persones. Als treballadors de reprografia, inclosos en un paquet d’oferta i demanda com qualsevol altra mercaderia, i als alumnes que els recondueix a un sistema en autoservei, de menys qualitat i més incòmode.

El sistema actual de funcionament de la docència, per moltes modernitats que ens vulguin fer encabir de forma poc natural, encara es basa en la classe magistral, els apunts i uns materials que acaben en molts casos sobre paper, en forma d’impressions i fotocòpies.

Amb unes infraestructures poc pensades i un rendiment impresentable, les xarxes informàtiques amb o sense fil no poden substituir l’accés als documents impresos.

Hem anat veient com el preu de la matrícula cada vegada inclou menys coses i es trasllada a l’alumne el cost de les activitats pròpies de la docència. Cal tenir ADSL, tenir ordinador, pagar-se les impressions, la bata o pagar un cànon per usar serveis que no funcionen?. La propera seran les provetes al laboratori o els guants i mascaretes?. Som o no som una universitat PRESENCIAL?

Un cop més la UAB perd l’oportunitat de millorar el seu servei, insistir en l’excel·lència, i a més fer-ho sense perjudicar als treballadors. En comptes d’argumentar que fer fotocòpies no dóna valor afegit ha de poder repensar el servei per a, precisament, ajudar a l’alumne en l’accés a la documentació mitjançant punts d’atenció personal i personalitzada que poden acabar amb les cues i amb despeses de temps, que per ser en autoservei, es resten de les hores d’estudi.

Els treballadors no som una mercaderia, som la diferència entre un treball ben fet i un treball que canvia de mans i passa a l’usuari impotent, obligat a pagar pel seu propi esforç.

Si ja és vergonyós que la UAB subcontracti part dels seus serveis essencials, és impresentable que els faci empitjorar per a justificar la seva lenta desaparició.

Tot plegat, en temps de crisi i quan una societat moderna i solidària ha de cercar mecanismes per a la plena ocupació i la qualitat de vida dels seus habitants, ens sembla el pitjor dels exemples per a una institució que ha de ser mostra i seu de l’excel·lència en el coneixement.