CCOO UAB
Les sentències que ens retornen drets robats.
En general…
L’any 2012 la Generalitat va llençar una ofensiva contra els treballadors públics fent servir la Llei d’acompanyament als pressupostos per eliminar tot tipus de drets (FAS, ajuts a menjador, millores de la jubilació…) i al mateix temps retallava el finançament de les universitats públiques.
Els rectors i rectores d’aleshores van actuar com si fossin dues coses completament independents: segons el seu discurs les retallades al finançament eren un atac a la universitat pública, i la eliminació dels drets dels seus treballadors era, com a molt, un problema dels sindicats. A la UAB vam haver de sentir que “des d’un punt de vista pressupostari és una acció neutre. La Generalitat no ens dona els diners per pagar determinades despeses, però tampoc ens permet fer-les”. Fins i tot es va aprofitar l’ambigüitat de les normes retalladores, no per mantenir drets, sinó per eliminar alguns que no estaven afectats (roba de treball, part fixa del plus campus, millora de la jubilació…).
Els sindicats vam fer la nostra feina (mobilitzacions, demandes judicials, pressió política…) i alguns dels drets que ens van treure estan retornant. En el cas de les sentències que ens donen la raó cal tenir en compte que no és que el jutge digui que les lleis de la Generalitat eren injustes (que ho son!) sinó que les gerències van retallar més del que els hi permetia la llei.
Ara, amb un nou equip de govern, ens trobem amb dues sentències favorables al PAS Laboral i Funcionari, referents a jubilació i plus campus fixe, amb un cost global que pot rondar els 2 milions d’euros, tenint en compte els endarreriments. Això són 2 milions de raons per no haver estat tant “neutrals” ni tant “llestos”.
Què esperem d’aquest nou equip en general?
• Que es creguin això de que el més important de la universitat son les persones que la composem. Per tant que siguin pro-actius en la recuperació dels drets del PAS i del PDI i que facin pedagogia de que aquesta és una mesura necessària per donar un servei públic de qualitat. Quan hem vist les declaracions del nostre Equip de Govern en contra de la pujada de les taxes als estudiants i a favor de les seves mobilitzacions per revertir-les hem estat completament d’acord, però una mica d’enveja si que hem tingut…
• Que lluitin davant de la Generalitat per recuperar els diners necessaris per fer front als pagaments amb, com a mínim, la mateixa energia que destinen a assegurar un finançament digne per a les despeses de campus, o el funcionament corrent de la UAB. Ens hem ofert reiteradament a recolzar mitjançant mobilitzacions o el que s’escaigui aquestes demandes, no estaria malament que algú s’ho prengués en serio.
• Que no perdin el temps buscant martingales processals o jurídiques per evitar el compliment de les sentències. A qui se li han de retornar els drets que ara les sentències reconeixen que no s’havien d’haver retallat mai? Doncs a qui els percebia el 2012 o els hauria d’haver percebut tots aquests anys. Cal pagar de manera immediata i no atiar nous conflictes en comptes de solucionar els que venien d’abans.
…I en concret
• El reconeixement, via sentència, de que la quantitat de diners que cobrava el PAS laboral quan es jubilava (article 53.2 del Conveni) no es un “premi per antiguitat” sinó una millora de la jubilació és una confirmació del que sempre hem defensat. La sentència és prou clara, no admet recurs i el propi conveni signat per les gerències, ja preveia que quan s’arribés a aquesta situació s’aplicaria el dret a rebre aquestes quantitats de forma automàtica .
Des de la nostra secció sindical així ho vam demanar al novembre amb carta registrada adreçada al gerent on li demanaven que donés “les instruccions necessàries per a que els treballadors o treballadores a qui no se’ls hagi reconegut el seu dret des de la entrada en vigor de la Llei 5/2012 fis ara rebin les quantitats estipulades. Igualment et demanem que, pels membres del PAS que es jubilin d’ara en endavant es procedeixi a fer els pagaments corresponents.” Trobem intolerable que, gairebé dos mesos després ni tant sols haguem rebut una resposta escrita i estudiarem amb la resta de forces del Comitè i Junta quines mesures cal emprendre.
• La sentència que reconeix el dret al plus campus des del 2012 ha de ser aplicada, com a mínim, a tots els col•lectius que el percebien fins aleshores. No estem disposats a que es pretengui castigar al PAS funcionari obligant-lo a un via crucis judicial per que tornin a cobrar el que se li va treure de forma il•legal (no ho diem nosaltres, ho diu el Tribunal Suprem!) i a que triguem cinc anys en recuperar el que ens van treure en cinc minuts.
Cal una mesa urgent entre la Junta i el Comitè amb l’Equip de govern i el gerent per reconèixer el retorn dels diners i del dret a tothom que li van prendre. Recolzem les iniciatives jurídiques que es puguin prendre, però tenim clar que cap membre del PAS funcionari ha de posar diners de la seva butxaca per defensar drets aconseguits col•lectivament.
Proposarem a Junta i Comitè adreçar una carta demanant una mesa amb urgència per exigir el retorn del que es nostre i si no tenim una resposta positiva i ràpida, engegar un calendari de mobilitzacions.
Reforma horària, reforma per a les persones.
Us fems a mans un vídeo que es va emetre el passat dissabte 14 de gener per Televisió de Catalunya, on s’explica al detall, com des de CCOO estem incidint en la ponència en el Pacte Nacional per la Reforma Horària, amb l’objectiu d’incidir en una jornada laboral adequada a les necessitats de les persones. En ell es presenta la Guia Sindical “La Jornada Laboral, Drets i negociació Col•lectiva”
Us animem que li feu una ullada!
