CCOO UAB
Companyes i companys,
Ja hem rebut des de la candidatura de l’equip que encapçala Antoni Méndez les respostes a les qüestions que plantejàvem. Aquí teniu el seu contingut:
- Què plantegeu per reduir la precarietat al PAS, tant de laboral com de funcionari? I per reduir la precarietat del PDI?
Partim d’una relació PAS/PDI excessivament baixa, que es compara molt malament amb països del nostre entorn i amb universitats de la nostra potencialitat, agreujada per una inadmissible taxa de reposició. No ens conformem amb pal·liar el problema amb mesures temporals. Exigirem el retorn a la taxa de reposició màxima com punt de partida per assolir una dimensió correcta de la plantilla de PAS, reflectida en una RLT actualitzada.
Volem definir una carrera professional per al PAS que permeti la possibilitat de créixer i promocionar-se en el lloc de treball. Tenim també la intenció d’aprofundir en un pla d’estabilització que permeti la identificació de llocs de treball que poden ser considerats estructurals per incorporar-los a la RLT.
Pel que fa a la situació del PDI, veieu les respostes a la pregunta tres.
- De l’apartat de PAS del vostre programa quin és l’aspecte més rellevant?
Comptem amb el PAS en tots els àmbits i per a totes les accions a emprendre. Al programa expliquem la nostra consideració transversal i fonamental que tenim per la seva feina. Passen degans i deganes, rectors i rectores, mentre la tasca, històrica i tangible del PAS, fonamenta de manera continua la professionalitat de la gestió de la UAB. Tot això es resumeix en una noció que potser no surt al programa de manera explícita, però que el nodreix de manera implícita: confiança i voluntat de millora.
- ¿Mantindreu la mateixa actitud cap a les retallades pressupostàries i les intromissions de la Generalitat en les decisions de la UAB que ha mantingut l’actual Equip de Govern o us plantegeu un canvi? Què penseu fer per a la recuperació dels ajuts perduts del PAS i PDI (com l’ajut al transport, menjador, etc.)?
El programa de govern d’aquest equip que pretén governar la Universitat Autònoma els propers anys està elaborat amb independència de qualsevol altra candidatura present o anteriors. Per tant, respondrem la pregunta prescindint absolutament d’altres actituds que res tenen a veure amb la candidatura Méndez i el seu equip.
Les limitacions legals i pressupostàries són innegables. I són inadmissibles i innegociables totes aquelles que nosaltres entenguem que vulneren el dret fonamental a l’autonomia universitària i, amb això, la capacitat de decisió de la nostra comunitat universitària sobre els temes que directament autogestiona.
En efecte, en l’àmbit del dret fonamental a l’autonomia universitària s’aixopluguen, entre d’altres, les qüestions relatives al model de professorat, l’autoorganització dels mitjans, la llibertat de selecció del personal docent i investigador, l’elaboració de pressupostos, o els condicionaments econòmics en l’establiment i modificació de la relació de llocs de treball, tal i com ha reconegut el Tribunal Constitucional en reiterada jurisprudència (per totes, Sentència 106/1990).
Entenem que del 2001 (LOU) fins a la data d’avui, i amb independència de les retallades amb excusa de la crisi econòmica, la conculcació del dret fonamental a l’autonomia universitària s’ha produït gradualment per part dels poders públics. Primer, per una sobreregulació del que hauria d’haver estat la legislació bàsica de l’Estat (LOU), la qual envaeix competències autonòmiques i conculca en molts aspectes el dit dret fonamental. I, segon, perquè amb poc marge de maniobra, la Llei catalana d’Universitats intenta recuperar la capacitat de desenvolupament i de presa de decisions perdudes de la Generalitat a costa de seguir reduint l’autonomia universitària; dret de la part més dèbil –la universitat- que en l’àmbit legal no tenia legitimació legal per presentar recursos contra aquelles lleis. A aquesta erosió gradual de l’autonomia universitària cal sumar, ara sí, les retallades i posteriors condicionaments econòmics imposats a la capacitat financera de les universitats.
El nostre posicionament davant d’aquests fets és nítid i contundent: no seguirem essent gestors d’una limitada i malmesa capacitat d’autogovern universitari. Estem disposats i ens comprometem a fer Política. I això suposa:
a) Negociar bilateralment de manera permanent amb l’Estat i la Generalitat, al marge de la nostra participació en els òrgans interuniversitaris.
b) Mantenir amb fermesa davant dels poders públics tot posicionament o decisió que derivi dels nostres òrgans de govern; la fermesa suposa arribar, quan sigui necessari, a mesures de pressió decidides per la nostra comunitat.
c) Impugnar totes les normes reglamentàries i actes d’aplicació normativa (aquí sí tenim legitimació legal) davant dels tribunals contencioso-administratius primer, i del Tribunal Constitucional en recurs d’emparament, si és el cas, quan conculquin el nostre dret fonamental a l’autonomia universitària.
Retallar o limitar els pressupostos de les universitats no és cap necessitat estructural, sinó una opció ideològica. Conculcar el dret fonamental a l’autonomia universitària per part dels poders públics és una vulneració de l’ordenament jurídic que es correspon també amb una determinada concepció ideològica. En conseqüència, com a garants del servei públic essencial que prestem a la nostra comunitat tenim la responsabilitat d’enfrontar-nos contundentment a totes aquelles ingerències que considerem que interfereixen en els nostres drets.
- Mantindreu el sistema d’Unitats de Contractació (UCs) i càlcul de plantilles del PDI als departaments o plantegeu un altre model?
El nostre programa diu explícitament que ens comprometem a consensuar un document que estableixi com s’han de dissenyar les plantilles dels departaments de la UAB i a prendre mesures decidides per arribar a un reequilibri imprescindible, no només a nivell del volum de professorat sinó, també, a nivell de la proporció entre plantilla permanent i plantilla no permanent. Entenem que els pilars bàsics d’aquest consens han de girar al voltant dels eixos següents:
(a) Autonomia i coresponsabilitat dels departaments per dissenyar la plantilla que millor s’adapti a la seva política científica.
(b) Adequació de les plantilles a les necessitats de servei a l’estudiant.
(c) Introducció de la recerca com a element bàsic en el moment de fer l’assignació de recursos.
Tornar a models passats en què l’assignació de recursos es faci atenent només al potencial docent que tinguin les places i no tingui en compte el seu cost, impedirà que es pugui arribar a un reequilibri just entre departaments, limitarà el seu marge de maniobra i perpetuarà els privilegis d’uns pocs sobre la resta, atemptant així contra les condicions de treball i de progrés acadèmic amb les que ha de comptar el professorat de tots els departaments la UAB.
- ¿Considereu que només les acreditacions de l’AQU són valides per accedir a l’estabilització del PDI i que aquesta només pot ser per la via laboral, o enteneu que cal obrir també la via funcionarial i a les acreditacions de l’ANECA?
El model de carrera acadèmica de la UAB deixa clar que són vàlides les acreditacions de Titular d’Universitat d’ANECA o de Recerca d’AQU per optar a la permanència a la Universitat. Prova d’això és que des de 2006, i sense excepcions, han estat acceptades qualsevol de les dues quan una persona ha finalitzat el seu contracte de professorat lector.
A diferència del model espanyol, el model català aposta per les figures laborals desenvolupades a la Llei Catalana d’Universitats. Aquest fet, afegit a la restricció de la Llei de Pressupostos de l’Estat que estableix que és preceptiu comptar amb l’autorització de la Generalitat per poder fer efectiva la nostra Oferta Pública d’Ocupació, ha tingut com a conseqüència que l’abril de 2016, la Direcció General d’Universitats no autoritzés la convocatòria de places de professorat titular sol·licitada per la UAB per a aquest curs. Malgrat això, la UAB continuarà insistint en el seu dret a optar per les vies d’estabilització que consideri oportunes i es coordinarà amb la resta d’universitats públiques catalanes per tal de garantir la nostra autonomia.
- Penseu aprofundir en la dinàmica d’externalitzacions i privatitzacions de serveis públics o començar a revertir-la?
En primer lloc, no pensem que ens trobem dins d’una dinàmica de privatització d’un servei públic. D’altra banda, com apuntem en el nostre programa, la captació de nous fons de finançament esdevindrà una tasca fonamental d’aquest equip. Aquesta captació serà transparent i no comportarà perdre l’autonomia ni el caràcter públic de la nostra universitat, sinó tot al contrari. De fet, l’objectiu d’aquesta cerca de fons es poder preservar l’autonomia de la UAB per tal que continuï sent una universitat pública de qualitat sense dependre únicament dels ingressos de les matrícules i de les subvencions públiques. Per tant, les accions relacionades amb els múltiples serveis que ofereix la UAB i el seu entorn han d’estar marcades per la seva utilitat al servei del bé públic: no dirigint mai recursos públics cap al benefici privat, sinó obtenint recursos del sector privat per a revertir-los a l’àmbit públic.
Candidatura Antoni Méndez
